L’altre Priorat
Procés de treball
El Priorat és una de les comarques més despoblades de Catalunya. No obstant, una comarca viva al voltant de tres eixos principals: el vi, el paisatge i el sector de les energies, amb un fort protagonisme dels moviments socials locals. La Plataforma, que aglutina les iniciatives de caire ecologista, treballa per protegir el patrimoni paisatgístic, ecològic i cultural. Una de les iniciatives que impulsa és la de demanar per a la comarca l’estatus de Patrimoni Cultural de la Humanitat, per tal de protegir les seves formes de vida arrelades històricament.
Amb aquesta realitat se’ns planegen dos preguntes:
- S’està constituint al Priorat una mena de Parc Temàtic de l’Autèntic?
- Què hi ha a l’altra cara de la moneda?
Així doncs, ens proposem investigar sobre allò altre, pretenem reflexionar sobre els aspectes que complementen aquesta versió explicada, necessàriament parcial, del Priorat.
Les metodologies del procés de treball han estat les següents:
- Trobades concertades amb informants clau.
- Enquestes via e-mail
- Derives socio-geogràfiques
- Consulta de fonts secundàries d’informació
- Elaboració d’esborranys
Trobades concertades amb informants clau
De l’àmbit cultural i dels moviments socials locals.
Enquestes via e-mail
L’enquesta es va realitzar durant el mes d’octubre de 2009, via correu electrònic, cinc preguntes a 85 persones relacionades amb la comarca.
Derives socio-geogràfiques
Les derives sòcio-geogràfiques constitueixen una altra part important de la investigació, ja que han produït bona part del material gràfic i han permès configurar el mapa conceptual, bàsic per sintetitzar la informació.
La deriva és un procediment de la psicogeografia, pseudo-ciència creada pels situacionistes a finals dels 50 que pretén estudiar transversalment la urbs. Segons paraules de Debord,
“la deriva es presenta com una tècnica de pas ininterromput a través d’ambients diversos. El concepte de deriva està lligat indissolublement al reconeixement d’efectes de naturalesa psicogeogràfica, i a la afirmació d’un comportament lúdico-constructiu, el que la oposa en tots els aspectes a les nocions clàssiques de viatge i de passeig”
(Teoria de la deriva, Guy Debord, 1958).
Nosaltres hem emprat el neologisme “socio-geogràfic” per denotar que les nostres derives no han estat procediments guiats per les emocions i sensacions de l’investigador errant, sinó per les emocions i sensacions compartides per una part significativa de prioratins, factors als que hem de sumar l’atzar i les nostres decisions. El resultat, per tant, posa sobre la taula la significació compartida sobre diversos aspectes del territori.
Primera deriva
Destaquem el contacte que vam poder tenir amb agents del moviments socials i culturals de la zona, que ens van permetre afinar la vista amb tot allò relacionat amb els impactes paisatgístics: els molins de vent del Coll de la Teixeta, els dipòsits d’aigua de la Figuera, o la mala gestió del patrimoni cultural. També vam poder copsar la massiva presència de tot allò relacionat amb el vi: bodegues, vinyes, rutes… així com adonar-nos de l’existència dels rentadors a les afores dels pobles i de les Flors de Maig com a nodes culturalment actius.
Segona deriva
Vam anar aprofundint en els aspectes que ja s’havien despertat llavors: vam visitar la casa abandonada de les Mines de Bellmunt, on hi hagués pogut haver la seu del Priorat Centre d’Art; vam fer un especial seguiment als dipòsits, com a impactes paisatgístics però també com a llocs on es podria gaudir de l’aigua abundant (bany…). En aquesta segona visita van aparèixer alguns aspectes recurrents, com l’escassetat de pintades i l’abundància de murs, a més del semàfor de Falset, l’únic de la Comarca i que, a més, vam poder comprovar que només s’utilitza en àmbar. Per últim, vam sortir pel Coll d’Alforja, un lloc agraciat per observar el Montsant però que, com a contrapunt, pateix l’esvoranc provocat per una pedrera.
Tercera deriva
Ja disposàvem dels resultats de les enquestes i d’altra documentació, com ara la Carta del Paisatge del Priorat, d’on hem volgut reproduir els principals “punts d’observació i gaudir del paisatge”. Vam anar a veure els punts que ens faltaven entre aquells que la gent havia destacat com a significatius. Ens va cridar l’atenció Siurana: pel seu paisatge espectacular però també per ser l’únic lloc on vam veure estrangers. També, a banda de la “natura continguda ” de Fraguerau, vam fer un descobriment que condensa les tensions actuals del Priorat: un esquelet del que havia de ser un hotel contemplant un paisatge imponent. També ens va servir per fer un esbós d’alguns trets del caràcter de la zona, com el fet de que de vinagre, “procuren no fer-ne”.
Elaboració d’esborranys
Mapes sobre el que hi vam anar bolcant diversos aspectes: els resultats de l’enquesta, les rutes seguides i altres dades.
El següent esbos és un mapa mental conceptual que aglutina diverses fotografies preses durant la investigació, agrupades temàticament en categories que van des del que vèiem com a trets del caràcter prioratí, fins a altres més relacionades amb temes paisatgístics.
Resultats
Mapa socio-geogràfic Priorat abstracte (Punts de significació)
El primer mapa que es va realitzar està fet en base a les respostes de les enquestes i les nostres observacions. És el mapa més abstracte ja que, al no tenir llegenda, és una simple relació de colors i tamanys geolocalitzats en un fons que no delimita cap territori en concret.
Mapa socio-geogràfic Priorat (Punts de significació)
El segon mapa ja és menys artístic perquè té una funció molt més clara, ja que incorpora una llegenda. S’hi va incorporar informació extreta del Catàleg del Paisatge (punts d’observació i gaudir).
Mapa socio-geogràfic Priorat (pastissos de significació)
El tercer vol mantenir el seu caràcter informatiu però agrupant la informació en gràfics tipus “pastís”, on la mida i color de les porcions complementa quantitativament la informació.
Mapa socio-geogràfic Priorat (nivells de significació)
El quart mapa abandona l’estètica estadística per apropar-se més a la geografia. Aquí, les zones de color més fosc denoten la major significació de la part marcada. Aquestes zones bé poden ser fragments territorials objectivats (Montsant) o d’altres.
Mapa socio-geogràfic Priorat (Resultat final escollit)
En aquest mapa vam incorporar-hi aquella informació que no habiem sabut reflectir en els altres. Mitjançant senyalètica i, sobretot, creiem, els exemples de la columna de la dreta i els resultats de l’enquesta, hem pretès donar una idea global del nostre treball al Priorat: un mapa, o una guia, que serveixi per orientar una mirada més enllà del vi.
Conclusions
